• Imprimeix

Guies de pràctica clínica

La professió sanitària es caracteritza per un ampli coneixement i habilitats, teòrics i pràctics, que han de guiar-se per la millor qualitat i efectivitat a la pràctica assistencial amb la mínima variabilitat possible.

De vegades, el coneixement es troba dispers en les ments de les persones i en la manera com fan les coses i no és fàcil identificar-lo i sistematitzar-lo.

La disciplina de la gestió del coneixement s'ocupa de la identificació, la captura, la recuperació, la compartició i l'avaluació del coneixement de les organitzacions. L'objectiu principal és que tot el coneixement que hi ha en una organització pugui ser utilitzat per qui el necessiti per tal d'actuar de manera adequada a cada moment, fent la formació continuada necessària i recollint el material de forma ordenada i accessible.

Protocols assistencials

Les guies i els protocols basats en l'evidència científica, amb el conjunt de les seves recomanacions sistematitzades, ajuden en el procés de la presa de decisió dels professionals i dels pacients en l'abordatge d'un problema de salut o en una condició clínica específica.

Rutes assistencials

Les rutes assistencials s’apliquen per a les patologies cròniques i més prevalents i seleccionades (malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis mellitus, insuficiència cardíaca, depressió, ACxFA ), amb les finalitats següents:

  • Organitzar l’atenció dels professionals partint d’un model d’atenció flexible, integrada i proactiva que permeti donar resposta a les necessitats de la població i millorar l’eficiència del sistema en el marc de les guies de pràctica clínica i rutes assistencials.
  • Adequar la prestació de serveis amb un model d’atenció compartida entre els equips d’atenció primària (AP), atenció hospitalària (AH) i atenció sociosanitària (AS), serveis socials del territori i altres dispositius (061 CatSalut Respon, SEM, salut mental, etc.).
  • Definir circuits fàcilment adaptables als diferents perfils i necessitats de pacients, que garanteixin continuïtat de l’atenció en les transicions entre AH-AP-AS.
  • Compartir informació mitjançant canals que facilitin la identificació dels pacients objecte del programa i els trànsits entre tots els àmbits assistencials.
  • Implicar el pacient i la família en la seva autocura per promoure la màxima autonomia i evitar la progressió de la complexitat i la dependència.