• Imprimeix

Adultesa

adultesa

La valoració integral en la etapa adulta és la base de la planificació de cures. És una metodologia diagnòstica, que té en compte les diferents dimensions de l'individu: biològica, psicològica i social; així com també la seva independència funcional i el context familiar.

La valoració integral inclou, entre d’altres, dades sociodemogràfiques, valoració funcional, estat cognitiu, benestar psíquic, risc social i dolor. Permet fer un diagnòstic més precís i conèixer les situacions de risc dels ciutadans atesos, dissenyant les estratègies més adequades per poder-les abordar, millorar la seva qualitat de vida i també optimitzar els recursos sociosanitaris existents.

En aquesta etapa de la vida, les infermeres exerceixen diverses tasques:

  • Immunitzacions segons calendari vacunal
  • Detecció individualitzada de manca d’hàbits saludables
  • Informació i assessorament dels aspectes relacionats amb les conductes sexuals sanes
  • Prevenció de malalties de transmissió sexual
  • Prevenció de l’estrès, angoixa i depressió
  • Prevenció de lesions no intencionades i actes violents
  • Prevenció de consum de drogues, tabac , alcohol i altres addiccions

• Acollida de la persona amb problema de salut agut

• Valoració del problema i diagnòstic de la situació

• Resposta-resolució del problema

• Derivació de la demanda a un altre centre o professional, si cal

• Informar i assessorar en la presa de decisions del procés de malaltia

• Donar suport en situacions d’emergència

• Aplicar les mesures de salvament en aquelles situacions d’alt risc per a la vida i la integritat física de la persona

Les infermeres d’atenció primària poden ajudar les persones que presenten processos de dol a fer-ne una elaboració adequada que ajudi a recompondre els sentiments i les emocions viscudes. L’abordament familiar representa també un punt de suport imprescindible i és la infermera d’atenció primària qui més coneix l’entorn familiar de la persona.

Cal tractar el dol com una reacció emocional normal davant d’una situació de pèrdua i no com una qüestió patològica i, si es detecta alguna disfunció, aconseguir la col·laboració amb altres professionals de l’equip de salut (metge de família, treballador social i l’equip de salut mental).

Informació relacionada

Data d'actualització:  09.08.2016