• Imprimeix

Un sistema d’agrupació clínica desenvolupat per professionals de l’ICS i del CatSalut es converteix en model de referència del Sistema Nacional de Salut

Els Grups de morbiditat ajustats permeten assignar un nivell de complexitat clínica a cada pacient, de manera individual

16/02/2017 13:02
Un sistema d’agrupació clínica desenvolupat per professionals de l’ICS i del CatSalut es converteix en model de referència del Sistema Nacional de Salut

Per tal de poder donar resposta a les necessitats assistencials de la població i de gestionar els recursos de manera eficient, els sistemes sanitaris necessiten conèixer les necessitats assistencials dels usuaris a partir dels seus problemes de salut. Per poder fer un seguiment d’aquesta informació, hi ha al mercat un ventall d’eines que permeten classificar les persones en diverses categories, segons els problemes de salut que pateixen i la seva gravetat. Aquesta classificació determina la necessitat de recursos sanitaris que té cada grup. 

Les eines més conegudes són el Clinical Risk Group (CRG), desenvolupada per l’empresa 3M, i els Adjusted Clinical Groups (ACG), de la Universitat Johns Hopkins, de Baltimore (Estats Units d’Amèrica). Aquests models, que es fan servir a tot el món, calculen la complexitat clínica a partir de criteris assistencials i econòmics, però estan basats en la realitat sanitària nord-americana. 

Un nou sistema d’agrupació clínica anomenat Grups de morbiditat ajustats (GMA) i desenvolupat per David Monterde, responsable de l’Oficina d’Estadística de l’Àrea de Sistemes d’Informació de la Direcció de Gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS), juntament amb Emili Vela i Montse Clèries, tècnics de la Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat de l’Àrea de Serveis i Qualitat del Servei Català de la Salut (CatSalut), permet superar les limitacions que tenen els models anteriors en el nostre sistema de salut. 

Model d’èxit 

Els GMA han demostrat ser una eina d’agrupació predictiva més eficaç que els CRG en el sistema sanitari català i, a més, permeten assignar un valor únic de complexitat a cada individu, cosa que no és possible en els models anteriors. L’èxit dels GMA ha fet que el Ministeri de Sanitat se n’estigui plantejant l’ús com a sistema d’agrupació de referència per a tot el Sistema Nacional de Salut (SNS). 

L’any 2014 la Comunitat de Madrid va iniciar un estudi pilot per validar els GMA en la seva realitat sanitària. El mes de setembre de 2016 a l’edició digital de la revista Atención Primaria es van publicar els resultats d’aquest estudi, que van ser excel·lents. L’any 2015, dins d’un conveni amb el Ministeri, els GMA van ser implantats en 13 comunitats: Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella La Manxa, Castella Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia i Navarra. Com a resultat d’aquest conveni, en aquests moments hi ha 38 milions de persones de l’Estat que han estat agrupades segons els GMA. Pel que fa a Catalunya, l’ICS publica la informació dels GMA a l’Estació clínica d’atenció primària (ECAP).

Tres nivells 

Els GMA exploten tres nivells d’informació. El primer nivell és la classificació de la població en grups de morbiditat únics que alhora es divideixen en diferents nivells de complexitat. En total, el model català identifica set grups: població sana, embaràs i part, pacients amb malaltia aguda, pacients amb malaltia crònica en un sistema (per exemple, persones diabètiques), pacients amb malaltia crònica en dos o tres sistemes (persones diabètiques amb insuficiència cardíaca i insuficiència renal), pacients amb malaltia crònica en quatre o més sistemes (persones diabètiques amb insuficiència cardíaca, insuficiència renal i artrosi) i pacients amb neoplàsies actives. Cadascun d’aquests grups es divideix en cinc nivells de gravetat, excepte el grup corresponent a persones sanes, que només té un nivell. Combinant la morbiditat i la gravetat, apareixen un total de 31 grups. 

La novetat del model es troba en el segon nivell d’informació, que consisteix en l’assignació d’un valor únic de complexitat a cada individu. Aquest valor reflecteix les necessitats assistencials que poden tenir les persones, a partir dels problemes de salut que pateixen. De manera especial, té en compte els factors associats a la multimorbiditat (és a dir, els efectes conjunts que provoca en un individu el fet de patir diferents malalties), una situació que és més una norma que una excepció entre els malalts crònics. 

El tercer nivell, que s’obté a partir de l’anterior, implica identificar amb una etiqueta clínica les persones que pateixen determinats problemes de salut rellevants. En total, se seleccionen 80 afeccions (entre les quals hi ha: diabetis II, MPOC, neoplàsies, hipertensió arterial, artritis i depressió). L’etiqueta clínica permet millorar el seguiment dels pacients que tenen una major complexitat assistencial. 

Flexibilitat 

El responsable de l’Oficina d’Estadística de l’ICS destaca que “el principal avantatge dels GMA és que són flexibles; els podem adaptar a les necessitats clíniques i tècniques que convingui”. Monterde explica que una de les coses que més ha valorat el Ministeri de Sanitat és, precisament, aquesta flexibilitat, que permet que el model s’adapti a la realitat de cada regió mitjançant el desenvolupament de nous models predictius. Aquesta tasca, però, es durà a terme més endavant. De moment, la implantació dels GMA en l’SNS es basa en les dades recollides en el sistema sanitari català.

Un altre avantatge de la implantació dels GMA com a sistema d’agrupació clínica és que suposa un estalvi en llicències d’altres eines, com els CRG o els ACG. La posada en marxa dels GMA a l’SNS ha suposat a la sanitat catalana uns ingressos superiors als 150 mil euros i un estalvi a l’ICS de més de 100.000 euros anuals en llicències dels CRG.