• Imprimeix

Antecedents històrics

historia

La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat, l’assistència i els serveis socials de Catalunya, va crear l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social per desplegar les competències que la Constitució i l’Estatut d’autonomia atribuïen a la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària i per executar els serveis que se li havien traspassat.

Des dels seus inicis, l’ICS va assumir les funcions de l’antic INSALUD que, entre d’altres, incloïen la gestió dels hospitals i centres d’atenció primària i d’atenció extrahospitalària de la Seguretat Social. També va assumir la concertació de serveis sanitaris amb les entitats que no eren propietat de l’Administració.

Uns anys més tard, la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) va formalitzar el model sanitari català que es caracteritza, bàsicament, per la separació del finançament i la compra de serveis, de la provisió; i per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió. Es tracta d’un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats històricament dedicades a l’atenció de la salut.

La LOSC va crear també el Servei Català de la Salut com a organisme responsable de garantir l’atenció sanitària pública i una cobertura pública de qualitat dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, per mitjà d’una adaptació de l’oferta sanitària a les seves necessitats.

Des d’aquell moment, el Servei Català de la Salut esdevé l’asseguradora pública que assumeix la concertació de serveis sanitaris amb les diferents entitats proveïdores del territori. Aquest funcionament iguala els proveïdors amb independència de la seva titularitat. 

Amb la voluntat d’adaptar el marc normatiu i la naturalesa jurídica de l’ICS al model sanitari català, el Parlament de Catalunya va aprovar amb el consens de tots els grups parlamentaris la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut. Aquesta Llei transformava l’ICS en empresa pública i donava als seus centres i als serveis més autonomia en la gestió econòmica i dels recursos. El Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s’aprovaven els Estatuts de l’ICS, regula la seva organització i el seu règim de funcionament.

Anys més tard, el mes d’octubre de 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on instava el Govern a dur a terme les actuacions necessàries per mantenir la titularitat pública de l’Institut Català de la Salut i incloure’l en l’epígraf d’entitats de dret públic dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, donant compliment a la naturalesa jurídica que li atorga la Llei 8/2007, amb l’ob­jectiu d’impulsar el desenvolupament de la Llei i per­metre que l’ICS evolucioni i es configuri com una veritable empresa pública més àgil, descentralitzada, eficient, sostenible, competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de la població, disposant dels mateixos instruments de gestió que la resta d’empreses públiques dels sector.

En el marc del que disposa l’article 12 de la Llei 8/2007, la resolució del Parlament també demanava promoure la integració territorial de l’ICS amb la resta de proveïdors de la xarxa sanitària d’utilització pública, amb la finalitat de facilitar la coordinació as­sistencial, la continuïtat d’accés del ciutadà i l’acom­pliment dels objectius de política sanitària en el marc del Pla de Salut de Catalunya.

Finalment, la Llei 2/2015, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, ha situat l’ICS dins l’epígraf de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris.