Equitat
  • Imprimeix

Equitat

L’equitat i l’accessibilitat són aspectes clau del nostre model sanitari públic. En aquest apartat es recull l’activitat assistencial realitzada durant l’any 2016 pels professionals de la Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre tenint en compte les característiques de cada persona i el seu entorn.

Institut catalá de la salut

Activitat assistencial

CONSULTES

Visites dels equips d’atenció primària

0 Visites totals
2,7 % Les visites no
presencials augmenten
respecte de l’any
passat

Consultes externes (Hospital de Tortosa Verge de la Cinta)

162.214 Visites totals

Salut sexual
i reproductiva

13.948 població atesa
148 interrupcions voluntàries
de l’embaràs farmacològiques

Atenció continuada
i urgent

Atenció primària

2,9 % Les visites al CUAP augmenten respecte de l’any passat

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Una de cada tres
urgències podrien
ser ateses en centres
d’atenció primària
0 Urgències ateses
a l'hospital
0 % Percentatge d’urgències
hospitalitzades
Nivells d’urgència

Hospitalització

11.952
Total d’altes
4,8 dies
Estada mitjana
87,6 %
Índex d’ocupació
469
Altes d’hospitalització a
domicili
14.035
Sessions d’hospital
de dia

Activitat quirúrgica

Intervencions de cirurgia major
0 Intervencions de
cirurgia major
0 Intervencions de cirurgia
menor ambulatòria

Proves diagnòstiques

12.147
Proves de
radiodiagnòstic
realitzades
193.177
Peticions de laboratori
2.134.026
Proves de laboratori realitzades
© Institut Català de la Salut 2017

Creació de la Unitat d’Expertesa per a l’Atenció de la Síndrome de Sensibilització Central

Sota la denominació de síndrome de sensibilització central s’agrupen un conjunt de malalties que podrien tenir un origen fisiopatològic comú, entre les quals la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química són les més destacables. 

El model de programa d’atenció proposat per la Regió Sanitària Terres de l’Ebre s'organitza en una Unitat d’Expertesa de la Síndrome de Sensibilització Central de la Gerència Territorial de l’ICS, que enguany ha rebut l’acreditació del Departament de Salut. Cal dir que a partir el 2010 se’n van posar les bases al territori amb la implementació del Pla funcional d’atenció a la fibromiàlgia.   

Situada físicament a la primera planta del CAP Baix Ebre de Tortosa, s’hi integren tant professionals de l’àmbit de l’atenció primària com de l’Hospital Verge de la Cinta. És una Unitat multidisciplinària formada per professionals d’infermeria i medicina familiar i comunitària, medicina interna, reumatologia i la infermera gestora de casos, que coordinen l’atenció de les persones afectades. Així mateix, compta amb la participació d’especialistes en psicologia clínica, psiquiatria i rehabilitació. 

Els primers objectius de la Unitat d'Expertesa són garantir el desplegament del programa d’atenció a la síndrome de sensibilització central al territori i abordar l’assistència mitjançant l’equip multidisciplinari per atendre els pacients al nivell assistencial corresponent, segons els criteris de derivació establerts. 

En aquest sentit és bàsica l’organització de sessions de formació continuada o tallers adreçats als professionals de la mateixa Unitat, als referents dels EAP i als dels centres col·laboradors. Aquestes activitats reforcen la coordinació de les entitats proveïdores d’atenció primària amb l’atenció especialitzada bàsica a més de la col·laboració d’altres proveïdors de recursos sanitaris, quan cal. 

Una altra de les fites que s’han marcat els professionals de la Unitat és compartir la seva experiència amb altres unitats i participar en projectes d’investigació i recerca.

 

 

Millorem l’accessibilitat dels pacients a l’atenció primària

La pràctica de cirurgia menor ambulatòria al CAP Gandesa facilita l’accessibilitat dels pacients de la Terra Alta als serveis sanitaris

A la comarca de la Terra Alta cada dia hi ha una població més envellida i amb més dificultats per a fer qualsevol tipus de desplaçament. És per això que, al CAP Gandesa, s’hi han començat a fer intervencions de cirurgia menor, amb la implicació total de la Direcció d’Atenció Primària de Terres de l’Ebre, que ha facilitat els materials i els mitjans tècnics necessaris.

Per a dur a terme aquest projecte, dos professionals del CAP, un metge i una infermera, han rebut formació en la pràctica quirúrgica a l’Hospital Comarcal Móra d’Ebre, sota la supervisió de l’equip de cirurgia del centre hospitalari. Així mateix, aquesta col·laboració ha permès establir sinergies molt positives entre l’Hospital i l’atenció primària.

Durant l’any 2015 la unitat de cirurgia local va efectuar 68 visites i 63 intervencions de cirurgia menor i el 2016 s’hi han fet 152 visites i 126 intervencions. Tant els professionals com els usuaris valoren positivament aquesta activitat, ja que perceben una millora de l’accessibilitat dels serveis sanitaris al nostre territori i un estalvi de desplaçaments. A més, s’ha aconseguit reduir les derivacions al servei de dermatologia i cirurgia, i les consegüents llistes d’espera.

L’EAP Amposta posa en marxa la cita prèvia per a tràmits administratius

Després d’una campanya informativa a la ciutadania durant el 2015 per donar a conèixer el Cat@Salut La Meva Salut, al primer trimestre del 2016 s’observa que un 55% dels ciutadans als quals s’havia formalitzat l’acreditació no hi han accedit.

Al mes d’abril la Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC) ha creat una agenda per citar els pacients que puguin necessitar aquest servei, en horari de matí i tarda. Se’ls dóna cita prèvia per ser atesos, i se’ls entrega un recordatori on consta el número de consulta on s’han d’adreçar ja que, per garantir la confidencialitat i protecció de dades, aquest tràmit es fa a una consulta.

Per finalitzar i conèixer la seva opinió, se’ls ha demanat que omplin una enquesta de satisfacció, de la qual destaca que un 100% dels ciutadans opina que aquesta atenció millora el tracte, la comunicació i l’efectivitat, i evita llistes d’espera a la UAC per ser atès, i un 98% dels ciutadans els agradaria que els programessin cita prèvia per fer-hi tràmits específics.

Els professionals de la UAC han ampliat les vies d’informació al ciutadà del Cat@Salut La Meva Salut, a més d’informar-ne ells mateixos, també ho fan els professionals sanitaris i per mitjà de la pantalla d’informació del centre. Així mateix, hi ha previst fer-ne difusió entre el teixit associatiu de la ciutat. 

 

Millorem l’accessibilitat dels pacients a l’atenció primària

L’Hospital Verge de la Cinta consolida i millora l’activitat de les consultes i unitats específiques

Consulta de peu diabètic

Aquesta consulta d’infermeria, de referència territorial, es va posar en marxa a l’HTVC a l’octubre de 2015, amb l’objectiu de donar una resposta ràpida i eficient als pacients que presenten aquesta complicació a causa de la diabetis mellitus. S’hi treballa en col·laboració permanent de tot un equip multidisciplinari format per professionals de l’ICS: metges especialistes en traumatologia i cirurgia ortopèdica, cirurgia general, cirurgia vascular, rehabilitació, endocrinologia, medicina familiar i comunitària d’hospitalització domiciliària, i infermers d’atenció primària, d’urgències, i gestió de casos, a més dels podòlegs de zona adscrits al Programa de reordenació de l’abordatge del peu diabètic a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre.

A més de les cures de ferides i de l’educació sanitària per a l’autocura, una vegada cicatritzades les lesions, tots els pacients són derivats al metge rehabilitador/ortopèdia, si cal, o al podòleg corresponent, adscrits al Programa de  d’atenció al peu diabètic amb la finalitat de posar les mesures correctores per evitar noves lesions.

Darrerament, a fi d’agilitar i millorar el seguiment dels pacients que necessiten una intervenció quirúrgica, s’ha creat el Comitè de Peu Diabètic. Així mateix, s’ha ubicat la consulta dintre l’àrea ambulatòria, cosa que ha permès millorar la qualitat de l’atenció i la proximitat amb la resta de consultes que hi estan implicades principalment com són traumatologia i cirurgia.

Cal destacar també la rapidesa en l’atenció de casos urgents que es deriven al Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, la millor coordinació amb l’atenció primària i el grau de satisfacció manifestat pels pacients ja que el fet de treballar conjuntament i coordinadament els proporciona més seguretat.

Quant a les dades, des de l’obertura de la consulta fins al 31 de desembre de 2016, s’hi han atès 84 primeres visites de pacient amb peu diabètic complicat, que han generat 184 visites successives fins a tancar el procés. Això fa un total de 268 visites. S’ha pogut constatar també una disminució de visites a Urgències per aquesta patologia.

Consulta de pacients ostomitzats

Els pacients amb ostomia de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre reben des de fa dos anys atenció periòdica especialitzada, presencial o virtual, de forma personalitzada. Tenen suport mèdic i cures d’infermeria en el preoperatori, postoperatori, durant l’hospitalització i a l’alta domiciliària. A més de les cures necessàries durant el procés, els pacients reben educació sanitària de mans expertes en estomateràpia. Per assegurar aquest acurat seguiment, els professionals fan servir un algoritme gràfic que permet la continuïtat assistencial de forma eficaç i eficient. 

El circuit integra l’equip de l’Hospital Verge de la Cinta amb els equips d’atenció primària i la resta de centres concertat. Des de l’obertura de la consulta s’han fet un total de 501 vistes. 

Fins ara aquest servei ha assolit els objectius plantejats en la seva creació, ja que els pacients gaudeixen d’un seguiment adaptat a les seves necessitats individuals, han disminuït les visites al servei d’urgències de pacients amb complicacions derivades d’una ostomia, així com  les visites no programades.

Unitat de Rehabilitació Cardíaca

Quan es va crear, l’any 2008, aquesta Unitat va ser pionera a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb un equip multidisciplinari, està format per infermers, rehabilitadors, un internista, cardiòlegs, psicòlegs, i fisioterapeutes.

En un principi, els pacients candidats de tractament a la Unitat presentaven insuficiència cardíaca secundària a miocardiopatia, valvulopatia congènita o adquirida cardiopatia isquèmica avançada i arrítmia. Actualment s'hi han incorporat malalts amb síndromes coronàries agudes amb l’objectiu de disminuir l’aparició de nous infarts i, per tant, reduir-ne la morbimortalitat.

La finalitat de la Unitat és millorar la capacitat física i el rendiment cardiovascular dels pacients amb un programa que inclou, d’una banda, exercicis físics específics, individualitzats i supervisats, per incrementar la capacitat de tolerància a l’esforç, i, d’una altra banda, incorpora el control de factors de risc modificables com el tabaquisme, la diabetis, l’obesitat, el colesterol, el sedentarisme, l’estrès i la hipertensió arterial.

Amb aquesta teràpia l’equip també pretén, amb el suport psicològic corresponent, la reintegració laboral del pacient, un canvi en els hàbits de vida, el reconeixement dels factors de risc, el reforç sobre l’administració i els efectes secundaris dels fàrmacs, i, en definitiva, ser independent en les activitats de la vida diària.

Des del punt de vista dels recursos sanitaris, la rehabilitació cardíaca disminueix el nombre de reingressos i consultes, i millora l’adherència al tractament farmacològic, la qual cosa incideix en la reducció de les despeses mèdiques directes. 

Intervencions oncoplàstiques i reconstruccions mamàries

Des que a meitat del 2014 es va incorporar un cirurgià plàstic a l’Hospital Verge de la Cinta, les dones amb càncer de mama reben, en el mateix acte quirúrgic, les mateixes tècniques que en qualsevol dels centres de l’Institut Català de la Salut que ofereixen aquest tipus de tècniques. Amb això s’evita que les pacients de les Terres de l’Ebre s’hagin de traslladar a l’Hospital Universitari de Bellvitge, com es feia anteriorment.

Aquest grup representen la majoria de pacients que es beneficien de les tècniques de cirurgia plàstica, però no són els únics, ja que també reben tractament plàstic i reparador els pacients de cirurgia general o cirurgia ortopèdica i traumatologia que ho necessiten com, per exemple, en els casos de pèrdues cutànies traumàtiques. En total, el segon semestre del 2014 es van dur a terme 15 intervencions; l’any 2015, 46, i el 2016, 63. Principalment es tracta de tècniques oncoplàstiques i reconstruccions mamàries. La cirurgia plàstica, a més de millorar els resultats estètics de les intervencions, ajuden a pal·liar possibles seqüeles psicològiques.

Sistema de telemetria a les unitats d’hospitalització

La telemetria és un sistema sense fils que permet el monitoratge ambulatori continu de les constants vitals dels pacients. Bàsicament, consta d’un dispositiu electrònic individual i d’un sistema sense fils que n’envia la informació a les pantalles de control que comporta una major comoditat i llibertat de moviments per als pacients que requereixen un monitoratge continu.

El dispositiu, d’una mida similar a un telèfon mòbil, es col·loca al pacient dins d’una funda d’un sol ús i s’hi connecta mitjançant diversos elèctrodes. N’emet constantment l’electrocardiograma, la freqüència respiratòria i la pulsioximetria, i, de manera puntual i programada, la pressió arterial no invasiva. Tots els paràmetres queden registrats a la unitat de control central perquè els professionals sanitaris puguin consultar tota la seqüència en qualsevol moment.

Així mateix, el sistema incorpora un seguit de senyals d’alarma que s’activen en el cas de qualsevol anomalia en els paràmetres i també si el pacient surt de l’àrea de control.

En una primera fase, s’han adquirit vuit aparells per a la Unitat d’Hospitalització d’Especialitats Mèdiques, on prèviament els professionals de manteniment de l’Hospital han instal·lat set antenes que cobreixen l’àrea de control i emeten la informació a les pantalles de control. N’hi ha tres en total: la central, al control d’infermeria, i dues més a les àrees de treball mèdic i descans, cosa que permet que els professionals visualitzin la informació des de diversos llocs.

Adhesió a programes i projectes

Els EAP Flix i Tortosa Est participen com a equips pilot en la segona fase del projecte Essencial

Essencial neix de la constatació del fet que al costat de pràctiques d’efectivitat contrastada, n'hi ha d'altres d'un valor escàs i algunes en què l’evidència demostra que no n’aporten cap. L’objectiu del projecte és afegir valor a la pràctica clínica habitual i reduir les pràctiques que no n’aporten, mitjançant la promoció de recomanacions i amb la implicació dels professionals i els ciutadans.

La primera prova pilot d’Essencial va començar al gener del 2013 i hi va participar l’EAP Deltebre amb la recomanació de rebaixar la prescripció rutinària de ansiolítics, antidepressius i omeprazole en la població general. En la segona fase, després d’analitzar l’activitat dels professionals de cada EAP, es decideix que l’EAP Tortosa Est intervindrà sobre les recomanacions d’estatines en la població amb risc coronari baix o moderat i sobre la realització de PSA en el cribratge de càncer de pròstata. I, per la seva banda, l’equip de Flix intervindrà en l’ús de les benzodiazepines per a l’insomni en la gent gran i antitèrmics en el tractament de la febre en la població pediàtrica.

Col·laboren en el projecte diverses societats científiques, professionals sanitaris, pacients i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

Programa d’atenció integral als nadons prematurs

Després d’un període de formació de tots els professionals de la Unitat de Neonatologia, des del mes d’abril d’aquest any, el Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa ha incorporat el programa d’assessorament i cura del desenvolupament individualitzat del nounat, NIDCAP, impulsat per l’ICS.

Així mateix, s’hi ha hagut de condicionar un espai per facilitar l’estada dels pares al costat dels seus fills, establir el contacte pell amb pell i col·laborar activament amb els professionals sanitaris en la cura dels nadons.

El programa té en compte totes les necessitats del nadó: curació, protecció de l’estrès i del dolor, i facilita els estímuls positius. Posa en valor la importància de l’alletament matern i prioritza l’atenció a la família per enfortir el vincle amb la criatura.

El NIDCAP s’aplica a tots els nounats que ingressen a la Unitat amb l’objectiu final de millorar-ne el pronòstic, especialment en relació amb el desenvolupament per al desenvolupament físic i emocional.

Campanya nacional Sueñon®

El son és un element bàsic per a la recuperació i la millora de la qualitat de vida dels pacients. Per això, els professionals d’infermeria de l’Hospital Verge de la Cinta s’han adherit a la campanya nacional Sueñon® amb la qual es pretén afavorir el descans i el son reparador dels pacients hospitalitzats.

Amb aquest objectiu, la Unitat d’Investigació en Cures de Salut del Instituto de Salud Carlos III ha iniciat un projecte d’investigació i ha posat en marxa Sueñon®, una campanya de sensibilització entre professionals de la salut, que vol fer extensiva als pacients i la societat en general.

Sueñon® proposa als professionals d’infermeria comprometre’s a aplicar certes mesures com evitar la il·luminació innecessària a les habitacions i zones comunes, reduir-hi el soroll ambiental, programar l’administració de la medicació i les cures, tenint en compte els períodes i les preferències de descans dels pacients.

Cal dir, però, que des de fa anys, a l’HTVC s’estan implementant diferents estratègies per afavorir el descans i el son dels pacients hospitalitzats. El 2005, arran d’un estudi que evidenciava la necessitat d’aplicar-hi accions de millora, ja es van concretar diverses recomanacions senzilles i específiques per al descans dels pacients.

Mar Lleixà, directora territorial de l'ICS Terres de l'Ebre explica la campanya Sueñon® (Enllaç al vídeo 2016_suenon_mar_lleixa)

 

Campanya nacional Sueñon

Grups de morbiditat ajustats: GMA

L’atenció primària de l’ICS dona servei a 5,5 milions de persones, cosa que representa el 74 % de la població de Catalunya. Per tal de poder adaptar els recursos a les necessitats assistencials de cada persona, els sistemes sanitaris necessiten agrupar la població en categories, segons els problemes de salut que pateixen. A l’ICS aquesta classificació es realitza a partir d’una eina desenvolupada per professionals de l'ICS i el CatSalut, anomenada grups de morbiditat ajustats (GMA). El sistema permet classificar la població en cinc grups de risc: molt baix, baix, moderat, alt i molt alt. 

Els GMA són excloents (és a dir, cada persona queda classificada en un únic GMA); tenen en compte la multimorbiditat (el fet de patir més d’una malaltia), especialment en afeccions cròniques, i assignen a cada individu un nivell de complexitat determinat. 

Tot i que suposen una petita part de la població, les persones incloses en estrats superiors de risc representen un impacte molt elevat respecte del consum de recursos assistencials. Així, el 5 % de la població que forma part dels estrats de risc alt i molt alt fa el 29 % dels ingressos hospitalaris, el 18 % de les visites d’atenció primària i el 34 % de la despesa en farmàcia. D’altra banda, a mesura que augmenta l’edat, el risc creix.

 

 

Una eina d’avaluació de la qualitat assistencial de l’atenció primària: EQA

L’Estàndard de qualitat assistencial (EQA) és una eina d’avaluació de la qualitat de l’activitat que fan els equips d’atenció primària que consta de 112 indicadors clínics, dels quals 29 es refereixen a la qualitat diagnòstica. Aquesta eina també inclou indicadors corresponents a la prevenció quaternària, és a dir, els casos de prescripcions mal indicades.

Informació relacionada

Una eina de gestió per als hospitals: GRD

Els grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) són un sistema de classificació dels pacients amb patologia aguda hospitalitzats. Cada grup és força homogeni clínicament i representa un consum de recursos similar. Cada GRD porta associat un pes relatiu, que expressa el cost previsible que té en relació amb el cost mitjà de tots els pacients hospitalitzats. Els GRD són una eina de gestió que permet ajustar el finançament dels procediments que es duen a terme als hospitals.

 

Informació relacionada

Serveis d’alta complexitat

Els vuit hospitals de l’ICS (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Josep Trueta, Verge de la CintaViladecans) actuen com a hospitals generals bàsics i de referència per a la població de la seva àrea d’influència. A més, Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias estan acreditats com a centres de tercer nivell. Això significa que tenen la tecnologia i l’expertesa professional necessàries per poder realitzar els procediments assistencials més complexos: trasplantaments, cirurgia cardíaca, cirurgia per tractar la malaltia de Parkinson i l’epilèpsia, radiologia intervencionista complexa i altres procediments mèdics i quirúrgics que requereixen una alta especialització.

La resta d’hospitals de l’ICS també du a terme algunes activitats considerades d’alta complexitat, com ara cateterismes cardíacs, radiologia intervencionista i cirurgia oncològica, entre d’altres.