Subcapcalera Innovació
  • Imprimeix

Innovació

Si la innovació suposa un avantatge competitiu per a qualsevol organització, en una institució sanitària esdevé una activitat imprescindible. La mateixa naturalesa de la tasca assistencial ja implica un procés de millora contínua. Tradicionalment, en el sector de la salut, la innovació s’ha vehiculat a través de la recerca, que permet desenvolupar científicament solucions que permeten millorar l’assistència. Els centres d’investigació vinculats a l’ICS són, en conjunt, líders en recerca sanitària a l’Estat. Però la innovació també sorgeix, de manera espontània, de la feina diària de les persones que treballen en una organització. Al cap i a la fi, són els mateixos professionals els qui saben més bé que ningú com millorar la feina que fan. En aquest sentit, l’ICS aposta per aprofitar el coneixement i l’experiència dels seus professionals per millorar el funcionament de l’empresa, a través del projecte d’innovació oberta Innòbics.

TOTAL ICS

RECERCA

L’ICS és l’organització sanitària líder a l’Estat espanyol pel que fa a la quantitat i la qualitat dels articles científics publicats.
5.758 professionals dedicats a la recerca
1.470 projectes competitius, que suposen més de 40 milions d’euros
3.639 assaigs clínics en curs i altres projectes no competitius, que aporten més de 57 milions d’euros
4.544 articles publicats en revistes indexades amb factor d’impacte
4,77 punts de factor d’impacte mitjà per article
32,7% d’articles publicats en revistes de primer decil
128 patents transferides
16 empreses derivades (spin-offs)

Dades extretes a juny de 2018

La investigació a l’ICS es du a terme a través de set instituts de recerca:

  • Vall d’Hebron Institut de
    Recerca (VHIR)

    Vall d’Hebron Institut
    d’Oncologia (VHIO)
  • Institut d’Investigació
    Biomèdica de Bellvitge
    (IDIBELL)
  • Institut de Ciències de la
    Salut Germans Trias i Pujol
    (IGTP)
  • Institut de Recerca
    Biomèdica de Lleida
    (IRBLleida)
  • Institut d’Investigació
    Sanitària Pere Virgili
    (IISPV)
  • Institut d’Investigació
    Biomèdica de Girona
    (IDIBGI)
  • Institut d’Atenció
    Primària Jordi Gol
    (IDIAP)
© Institut Català de la Salut 2018

L’any de la innovació

L’Anton és pneumòleg i està especialitzat en la síndrome de l’apnea del son. Gairebé una de cada tres persones més grans de trenta anys pateix aquesta malaltia, de manera que no li falten mai pacients a l’hospital, on per força s’han d’anar a visitar periòdicament i a fer-se proves. L’Anton creu que es podria desenvolupar un test de son simplificat, que permetria poder avaluar molts pacients als centres d’atenció primària. Per a això, ha consultat estudis i ha aplicat el seu coneixement i la seva experiència per poder dissenyar un protocol diagnòstic, que permetria millorar el confort dels pacients i, al mateix temps, estalviar temps i diners al sistema.

Com l’Anton, durant l’últim any i mig, més de dos-cents professionals de l’ICS han tingut idees per millorar circuits, procediments o serveis de tasques amb què treballen diàriament. I és que la persona que millor coneix una feina és qui la fa. Amb aquesta premissa, el 14 de juny del 2016 va néixer el programa d’Innovació Oberta a l’ICS (Innòbics), que es basa en quatre aspectes clau: qualsevol professional pot tenir una idea innovadora, compartir les idees permet millorar-les, per poder aplicar les propostes cal que estiguin alineades amb els objectius de la institució i per poder passar de la idea innovadora a la realitat es necessita el recolzament de l’empresa.

 

Intel·ligència col·lectiva

El concepte d’intel·ligència col·lectiva aplicat a una empresa o una institució suposa una visió holística de les organitzacions, en què el tot és més que la suma de les parts que el componen. La clau de la intel·ligència col·lectiva es troba en les idees de les persones però també en la capacitat de compartir-les, d’emmagatzemar-les i de convertir-les en realitat.

Per poder gestionar tot el procés, s’ha desenvolupat una plataforma informàtica en què qualsevol professional de la institució pot registrar propostes innovadores, donar-les a conèixer, monitorar-les i impulsar-les, si l’organització les considera viables. La plataforma ofereix informació en temps real i permet tenir una imatge global de l’estat de situació de tots els projectes i avaluar-ne de forma eficient la viabilitat en cada punt del procés.

Aquesta metodologia d’innovació oberta a través de comunitats d’innovació, com Innòbics, ja s’aplica amb èxit en altres països com Noruega, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit, on l’utilitza el National Health Service.

La plataforma funciona com una comunitat en què tots els professionals comparteixen coneixement i enriqueixen les experiències amb les seves aportacions, cosa que afavoreix la transversalitat del projecte i la comunicació entre els professionals interessats en temes comuns.

 

CITER

Per impulsar territorialment l’Innòbics i acompanyar els professionals durant tot el procés d’innovació, s’han constituït comissions d’innovació territorials (CITER). També s’ha format un Comitè d’Avaluació de Certificació d’Idees, format per professionals de referència de cada territori, que s’encarrega de seleccionar les idees proposades i valorar la seva aplicabilitat. Les idees que presenten els professionals a la plataforma passen per un procés d’avaluació que es divideix en sis fases: validació, portafoli de projectes, formulació de la fase pilot, implementació i seguiment, avaluació de l’impacte, i introducció i difusió.

El 31 de desembre del 2017, la idea que ha presentat l’Anton es trobava en la fase de validació. En aquesta data, ja s’havien registrat a la plataforma 1.599 usuaris i s’havien presentat 220 idees. D’aquestes propostes registrades, el Comitè d’Avaluació de l’Innòbics n’havia avaluat 171, que representaven el 78 % del total. Les 49 idees restants formaven part del banc d’idees, que incloïen les propostes que estaven pendents d’avaluació.

De les 171 idees avaluades, el Comitè d’Avaluació havia validat 30 projectes, dels quals se n’havien seleccionat sis perquè s’implementessin en la fase pilot:

  • Telecremats: Telemedicina en el tractament del malalts cremats, liderada per Joan Pere Barret Nerín, cap de servei de Cirurgia Plàstica i Cremats, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH).
  • El programa INDI. Un model assistencial per millorar el maneig de la depressió en atenció primària, liderada per Enric Aragonés Benaiges, metge de família, director del CAP Constantí, de la Gerència Territorial Camp de Tarragona.
  • Aplicació d´un algoritme informàtic per la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a atenció primària, a càrrec de Pere Soler-Palacín, cap de secció de Pediatria i Malalties Infeccioses de l’HUVH.
  • Josep Vidal Alaball, metge de família de l’EAP Artés, de la Gerència Territorial Catalunya Central.
  • Atenció neonatal individualitzada, centrada en el desenvolupament del nen i en la inclusió de la família. Josep Perapoch López, cap de secció de Neonatologia de l’HUVH.
  • IMAGINA: Implantació i manteniment de rehabilitació i abordatge multimodal en els pacients de cirurgia ginecològica abdominal. José Luis Sánchez Iglesias, metge adjunt de la Unitat d’Oncologia Ginecològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

 

Jornada Innòbics

El dia 30 de juny del 2017, s’ha celebrat una Jornada en què s’han avaluat els reptes i les millores que ha comportat el projecte durant el seu primer any de funcionament. Durant l’acte, celebrat a l’Auditori Axa de Barcelona, han participat professionals vinculats al model d'Innòbics des de diferents vessants.

 

Saps què és l'embut de la innovació?